dissabte, 7 d’abril del 2012

7. ¿Estaría justificado que un gobernante mintiera a sus gobernados (por ejemplo acerca de la existencia de un problema con respecto al cual la población no podría hacer nada) para no preocupar a la gente? ¿Qué haría un utilitarista? ¿Y tú? ¿Por qué?

Jo crec que no estaria justificat ja que tots els governants haurien de saber la situació en que es troben per poder debatir quina seria la millor acció a fer. Un utilitarista buscaria la màxima felicitat per un major nombre de persones, llavors hauria de decidir que si informa als governants faria que la majoria de la gent tingués dolor o no. En cas de ser afirmatiu no informaria als governant però si no provoqués el major nombre de dolor si que informaria.

Jo el que faria seria informar als governants ja que junts podriem trobar una manera de solucionar o fer-ho menys greu, crec que prendre una decisó que a tanta gent li pot afectar no es pot fer individualment.

8. ¿Se debería torturar todo lo cruelmente que fuera necesario a un terrorista para que confesara dónde está la bomba que ha colocado en algún lugar repleto de gente? ¿Qué haría un utilitarista? ¿Y tú? ¿Por qué?

Jo crec que si ja que aquest terrorista sofrirà molt però si no diu on està la bomba aixó farà que molta més gent sofreixi amb l'explosió, aquest seria el punt de vista d'un utilitarista. Jo faria exactament el mateix ja que el benestar de moltes persones és millor que el benestar d'una persona sola.

dimarts, 10 de gener del 2012

René Descartes


- Pare de la filosofia moderna i iniciador del racionalisme neix el 1596 a Descartes i mor a Estocol al 1650.

- Cada cop es va allunyant més i més d'Itàlia per por de les represalies que podria rebre per les seves idees com Galileu. Al final acava vivint a Estocolm.

- Amb la seva mort es comença a difundir les seves idees, sobretot la teoria de la unió entre la ment i el cos.

- Allò que pot la raó humana en les matemàtiques ho pot la raó en qualsevol altre àmbit del coneixement humà.

El Discurs del mètode (1637)

-Resum del itinerari mental i esposició del nou mètode per . Es divideix en sis parts pero les dues últimes no van ser publicades per por a les represàlies. Està escrit per ampliar el cercle filosòfic a tots.

- En la primera part: encarrila la raó pels desitjats camins del rigor i d'una bona metodologia. La necessitat d'autoreflexió.

- Segona part: es tracta de donar a les ciències una base ferma i unes bases indiscutibles per a qualsevol ment racional. El dubte metòdic racional porta a Descartes al descobriment d'un fonament sòlid del coneixement.

1) Regla de l'evidència: criteri de claredat i distinció de les seves idees.

2) Regla de l'anàlisi: dividir en parts el que examines per resoldre-ho molt més facilment.

3) Regla de la síntesi: ordenar els pensament de més fàcils a més complicats.

4) Regla de l'enumeració: fer recomptes tan complets i generals que n'estiguis segur de no ometre res.

-Tercera part: objectiu d'obtenir el privilegi per a la impressió i tranquil·litzar els censors. Es troben les idees bàsiques de l'aportació cartesiana en el domini de l'ètica.

- Quarta part: ergo existeixo>. La primera veritat segura és també la prova de l'existència de la substància pensant finita.

- Descartes defensa a Déu perque és la garantia que assegura que les idees evidents poden arrivar a ser idees objectivament vertaderes.

Meditacions metafísiques (1641)

- Va dirigit als entesos, en aquesta obra no buscava els aplaudiments ni la fama popular.

- Meditació primera inicia justament la temàtica del dubte. Vol destruir totes les seves antigues opinions.

-Meditació segona admet la possibilitat de dubtar fins que sàpiga que no hi ha res de cert al món. A tal punt que dubta de la seva existència però pensa" Si dubto, penso; si penso, existeixo".

-Meditació tercera, posa com a regla general " les coses que concebem molt clarament i molt distintament són totes vertaderes"

-Meditació quinta demostra que Déu existeix i que aquest Déu no és enganyador ni maligne.

diumenge, 29 de maig del 2011

dimecres, 25 de maig del 2011




G. Llegeix els dos textos que segueixen i extreu les idees principals. Relacional’ s amb la definició de l’ ésser humà.



Text 1



Aquets text de Michael Onfray, antimanual de filosofia parla de que no podem veure el món, és a dir, que deixem de percebre’l.



En aquests text els filòsof s idealistes, diuen que la realitat no existeix, és a dir, que nosaltres no tenim identitats, si no tenim consciència. La consciència és el que ens fa que siguem com som, que veiem el que veiem i que reconeguem les coses.



Una altre facultat o qualitat que té la consciència és al de donar la nostre imatge tal i com som.



Per exemple un autista és una persona que no viu amb el món te una manera de pensar, una consciència diferent, és a dir, que ell només mira per ell i com vol les coses.



Un individu té la consciència com un instrument pel qual cadascú té el seu propi retrat psicològic i la manera de consciència diferent.




Text 2



En aquest segon text de Levi, Primo, si això és un home, parla de que si a un home se li arravata tot el que té aquella persona no és res. Després parla de que això està relacionat amb el “camp d’ extermini” en el doble sentit de la paraula, és a dir, que tindrà una vida difícil, però que tindrà de seguir lluitant, encara que els morts no hi siguin i estiguin cremats, ells ja estan morts.



En aquests text Levi Primo parla de que la gent veia com anava a morir a les cambres de gas en la Guerra, encara que es pensaven que eren les dutxes i és allà on morien i els cremaven al crematori que no parava duran dies.



Aquest text fa referència a la Guerra, de com s’ exterminaven als jueus(...) i aquest text està desenvolupat filosòficament de tal manera que entenguem el que es feia a la gent en aquests llocs.





La relació que tenen aquests textos amb l’ ésser humà és que els dos parlen de la forma que tenen d’ actuar les persones, amb la seva consciència, la seva forma se ser i de pensa, ja que uns actuen per una ideologia política de matar a gent i l’ altre d’ intentar escapar i sobreviure en la guerra.

dimarts, 24 de maig del 2011

FILOSOFIA


b. Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals.

Quan volem correr a una gran velocitat perque tenim necessitat, per exemple, et persegueix un gos, el cos fabrica uns components químics que et fan corre mes depressa. En els animals passa el mateix, quan un depredador els seguix, tenen les mateixes reaccions.

Quan un noi intenta “lligarse” una noia diem que s'està “pavoneando” és a dir que s'està lluint per quedar bé davant de la noia. Aquest comportament es molt similar als que tenen molts animals mascles quan volen reproduir-se.


Per exemple en els paons, els mascles llueixen les seves plomes per impresionar a la femella. En el cas d'una persona voldrà impresionar a l'altre persona d'una maner o una altra.

c. Pensa en comportaments d’animals que els facin semblar humans.

Primer de tot, posaria com a exemple els macacos, ja que son els animals mes semblants als humans. Peró pot ser que els macacs tenint tan de contacte amb els humans s'agin humanitzat una mica. Entrant en detalls hi han macacs que han començat a caminar amb dues potes, utilitzen pedres per obrir fruits, com feien els humans fan molt de temps.

Hem volgut domar a molts animals perque s'assemblin als humans, els gossos els volem domar perque ho siguin. Peró estem extraient la essència d'aquest animal.

dilluns, 23 de maig del 2011

Activitats 1 i 2


Tots sabem que l’ésser humà és un animal,però és un animal racional. Aquest és el primer punt que ens diferència, que varem aprendre de ven petits.

-característiques que ens diferencien:

  • Els animals poden tenir una gran memòria, recorda el passat. I també pensa en el present. Però no poden pensar en el futur, i això ens pot definir com un ésser lliure, però amb uns determinats límits ètics de la llibertat, cosa que els animals no gaudeixen.

  • Els animals només poden pensar amb el seu propi ben estar, excepte els mamífers que són capaços de desenvolupar un sentiment pels de la seva pròpia espècia.

  • Un altre fet que ens diferència, és el fet que nosaltres tenim empatia, som capaços de posar-nos al lloc de les altres persones per entendre-les.

  • La capasitat de racionalitzar, saber el que està bé o malament.(moral) no ens movem per simples intuïcions, estímuls o sentiments. som capaços de moure’ns segons uns projectes i unes intencions.

  • Un animal pot experimentar com nosaltres sentiments, però no ho comprenen ni ho retenen. Ho experimenten sense saber que és.

  • L'esser humà és un ésser racional per la característica de l’exaltació de la raó.

Aristòtil va fer una afirmació de perquè som diferents als animal dient : L’home viu també per l’acció de la raó, ja que és l’únic entre els animals que posseeix raó.

Un altre diferència és que l’ésser humà és un ésser social, posseeix LOGOS"llenguatge i pensament" que permet debats.

però el concepte de racionalitat a anat variant amb el pas del temps:

-els filòsofs grecs identificaven la raó amb l’ànima on l’ànima organitza el cos i és el més profund d'un ésser humà.

-filosofia medieval: amb l’influencia cristiana on l’ànima és creada independentment del cós feta per la mà de Déu, amb intel·ligència divina.

-filosofia moderna:La raó té el poder de revelar tots els misteris.

-Segles XIX i XX: Els filòsofs no estan satisfets dient que ens diferenciem dels animals perquè som racionals, ja que sovint fem accions irracionals fruit de les emocions o el subconscient.

i creen el derma d’irracionalisme filosòfic. Definit el terme de voluntat, instin, passió i investiguen el subconscient.

L’home també se’l considera metafísic, ja que es capaç de donar sentit a les coses cosa que dubto dels animals.

Tots aquets aspectes conceptuals de definicions d’ésser humà m’han servit per poder buscar unes diferències entre aquest i l’home

Qüestions




e. Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?


Dignitat és el valor intrínsec de la persona, pel fet de ser persona, amb independència de totes les altres característiques. Es concreta en la possessió de drets.


f. Pensa situacion exemplars que mostrinla vida digna i una vida indigna.



Vida digna: Un soldat presoner que està punt de ser torturat pel seu enemic per obtenir informació confidencial i va optar a suïcidar-se per no perdre les informacions.

Vida indigna: Una prostituta ven el seu cos per guanyar-se la vida.