7. ¿Estaría justificado que un gobernante mintiera a sus gobernados (por ejemplo acerca de la existencia de un problema con respecto al cual la población no podría hacer nada) para no preocupar a la gente? ¿Qué haría un utilitarista? ¿Y tú? ¿Por qué?

Jo crec que no estaria justificat ja que tots els governants haurien de saber la situació en que es troben per poder debatir quina seria la millor acció a fer. Un utilitarista buscaria la màxima felicitat per un major nombre de persones, llavors hauria de decidir que si informa als governants faria que la majoria de la gent tingués dolor o no. En cas de ser afirmatiu no informaria als governant però si no provoqués el major nombre de dolor si que informaria.

Jo el que faria seria informar als governants ja que junts podriem trobar una manera de solucionar o fer-ho menys greu, crec que prendre una decisó que a tanta gent li pot afectar no es pot fer individualment.

8. ¿Se debería torturar todo lo cruelmente que fuera necesario a un terrorista para que confesara dónde está la bomba que ha colocado en algún lugar repleto de gente? ¿Qué haría un utilitarista? ¿Y tú? ¿Por qué?

Jo crec que si ja que aquest terrorista sofrirà molt però si no diu on està la bomba aixó farà que molta més gent sofreixi amb l'explosió, aquest seria el punt de vista d'un utilitarista. Jo faria exactament el mateix ja que el benestar de moltes persones és millor que el benestar d'una persona sola.

René Descartes

- Pare de la filosofia moderna i iniciador del racionalisme neix el 1596 a Descartes i mor a Estocol al 1650.

- Cada cop es va allunyant més i més d'Itàlia per por de les represalies que podria rebre per les seves idees com Galileu. Al final acava vivint a Estocolm.

- Amb la seva mort es comença a difundir les seves idees, sobretot la teoria de la unió entre la ment i el cos.

- Allò que pot la raó humana en les matemàtiques ho pot la raó en qualsevol altre àmbit del coneixement humà.

El Discurs del mètode (1637)

-Resum del itinerari mental i esposició del nou mètode per . Es divideix en sis parts pero les dues últimes no van ser publicades per por a les represàlies. Està escrit per ampliar el cercle filosòfic a tots.

- En la primera part: encarrila la raó pels desitjats camins del rigor i d'una bona metodologia. La necessitat d'autoreflexió.

- Segona part: es tracta de donar a les ciències una base ferma i unes bases indiscutibles per a qualsevol ment racional. El dubte metòdic racional porta a Descartes al descobriment d'un fonament sòlid del coneixement.

1) Regla de l'evidència: criteri de claredat i distinció de les seves idees.

2) Regla de l'anàlisi: dividir en parts el que examines per resoldre-ho molt més facilment.

3) Regla de la síntesi: ordenar els pensament de més fàcils a més complicats.

4) Regla de l'enumeració: fer recomptes tan complets i generals que n'estiguis segur de no ometre res.

-Tercera part: objectiu d'obtenir el privilegi per a la impressió i tranquil·litzar els censors. Es troben les idees bàsiques de l'aportació cartesiana en el domini de l'ètica.

- Quarta part: ergo existeixo>. La primera veritat segura és també la prova de l'existència de la substància pensant finita.

- Descartes defensa a Déu perque és la garantia que assegura que les idees evidents poden arrivar a ser idees objectivament vertaderes.

Meditacions metafísiques (1641)

- Va dirigit als entesos, en aquesta obra no buscava els aplaudiments ni la fama popular.

- Meditació primera inicia justament la temàtica del dubte. Vol destruir totes les seves antigues opinions.

-Meditació segona admet la possibilitat de dubtar fins que sàpiga que no hi ha res de cert al món. A tal punt que dubta de la seva existència però pensa" Si dubto, penso; si penso, existeixo".

-Meditació tercera, posa com a regla general " les coses que concebem molt clarament i molt distintament són totes vertaderes"

-Meditació quinta demostra que Déu existeix i que aquest Déu no és enganyador ni maligne.