Què és l'ésser humà

G. Llegeix els dos textos que segueixen i extreu les idees principals. Relacional’ s amb la definició de l’ ésser humà.

Text 1

Aquets text de Michael Onfray, antimanual de filosofia parla de que no podem veure el món, és a dir, que deixem de percebre’l.

En aquests text els filòsof s idealistes, diuen que la realitat no existeix, és a dir, que nosaltres no tenim identitats, si no tenim consciència. La consciència és el que ens fa que siguem com som, que veiem el que veiem i que reconeguem les coses.

Una altre facultat o qualitat que té la consciència és al de donar la nostre imatge tal i com som.

Per exemple un autista és una persona que no viu amb el món te una manera de pensar, una consciència diferent, és a dir, que ell només mira per ell i com vol les coses.

Un individu té la consciència com un instrument pel qual cadascú té el seu propi retrat psicològic i la manera de consciència diferent.

Text 2

En aquest segon text de Levi, Primo, si això és un home, parla de que si a un home se li arravata tot el que té aquella persona no és res. Després parla de que això està relacionat amb el “camp d’ extermini” en el doble sentit de la paraula, és a dir, que tindrà una vida difícil, però que tindrà de seguir lluitant, encara que els morts no hi siguin i estiguin cremats, ells ja estan morts.

En aquests text Levi Primo parla de que la gent veia com anava a morir a les cambres de gas en la Guerra, encara que es pensaven que eren les dutxes i és allà on morien i els cremaven al crematori que no parava duran dies.

Aquest text fa referència a la Guerra, de com s’ exterminaven als jueus(...) i aquest text està desenvolupat filosòficament de tal manera que entenguem el que es feia a la gent en aquests llocs.

La relació que tenen aquests textos amb l’ ésser humà és que els dos parlen de la forma que tenen d’ actuar les persones, amb la seva consciència, la seva forma se ser i de pensa, ja que uns actuen per una ideologia política de matar a gent i l’ altre d’ intentar escapar i sobreviure en la guerra.

FILOSOFIA

b. Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals.

Quan volem correr a una gran velocitat perque tenim necessitat, per exemple, et persegueix un gos, el cos fabrica uns components químics que et fan corre mes depressa. En els animals passa el mateix, quan un depredador els seguix, tenen les mateixes reaccions.

Quan un noi intenta “lligarse” una noia diem que s'està “pavoneando” és a dir que s'està lluint per quedar bé davant de la noia. Aquest comportament es molt similar als que tenen molts animals mascles quan volen reproduir-se.

Per exemple en els paons, els mascles llueixen les seves plomes per impresionar a la femella. En el cas d'una persona voldrà impresionar a l'altre persona d'una maner o una altra.

c. Pensa en comportaments d’animals que els facin semblar humans.

Primer de tot, posaria com a exemple els macacos, ja que son els animals mes semblants als humans. Peró pot ser que els macacs tenint tan de contacte amb els humans s'agin humanitzat una mica. Entrant en detalls hi han macacs que han començat a caminar amb dues potes, utilitzen pedres per obrir fruits, com feien els humans fan molt de temps.

Hem volgut domar a molts animals perque s'assemblin als humans, els gossos els volem domar perque ho siguin. Peró estem extraient la essència d'aquest animal.

Activitats 1 i 2

Tots sabem que l’ésser humà és un animal,però és un animal racional. Aquest és el primer punt que ens diferència, que varem aprendre de ven petits.

-característiques que ens diferencien:

• Els animals poden tenir una gran memòria, recorda el passat. I també pensa en el present. Però no poden pensar en el futur, i això ens pot definir com un ésser lliure, però amb uns determinats límits ètics de la llibertat, cosa que els animals no gaudeixen.

• Els animals només poden pensar amb el seu propi ben estar, excepte els mamífers que són capaços de desenvolupar un sentiment pels de la seva pròpia espècia.

• Un altre fet que ens diferència, és el fet que nosaltres tenim empatia, som capaços de posar-nos al lloc de les altres persones per entendre-les.

• La capasitat de racionalitzar, saber el que està bé o malament.(moral) no ens movem per simples intuïcions, estímuls o sentiments. som capaços de moure’ns segons uns projectes i unes intencions.

• Un animal pot experimentar com nosaltres sentiments, però no ho comprenen ni ho retenen. Ho experimenten sense saber que és.

• L'esser humà és un ésser racional per la característica de l’exaltació de la raó.

Aristòtil va fer una afirmació de perquè som diferents als animal dient : L’home viu també per l’acció de la raó, ja que és l’únic entre els animals que posseeix raó.

Un altre diferència és que l’ésser humà és un ésser social, posseeix LOGOS"llenguatge i pensament" que permet debats.

però el concepte de racionalitat a anat variant amb el pas del temps:

-els filòsofs grecs identificaven la raó amb l’ànima on l’ànima organitza el cos i és el més profund d'un ésser humà.

-filosofia medieval: amb l’influencia cristiana on l’ànima és creada independentment del cós feta per la mà de Déu, amb intel·ligència divina.

-filosofia moderna:La raó té el poder de revelar tots els misteris.

-Segles XIX i XX: Els filòsofs no estan satisfets dient que ens diferenciem dels animals perquè som racionals, ja que sovint fem accions irracionals fruit de les emocions o el subconscient.

i creen el derma d’irracionalisme filosòfic. Definit el terme de voluntat, instin, passió i investiguen el subconscient.

L’home també se’l considera metafísic, ja que es capaç de donar sentit a les coses cosa que dubto dels animals.

Tots aquets aspectes conceptuals de definicions d’ésser humà m’han servit per poder buscar unes diferències entre aquest i l’home

Qüestions

e. Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?

Dignitat és el valor intrínsec de la persona, pel fet de ser persona, amb independència de totes les altres característiques. Es concreta en la possessió de drets.

f. Pensa situacion exemplars que mostrinla vida digna i una vida indigna.

Vida digna: Un soldat presoner que està punt de ser torturat pel seu enemic per obtenir informació confidencial i va optar a suïcidar-se per no perdre les informacions.

Vida indigna: Una prostituta ven el seu cos per guanyar-se la vida.

Entrada de Pepe a Alves

Com que en els últims dies hi han agut molts partits de Barça-Madrid, he volgut saber si la entrada era mereixedora d'una expulsió. Aquesta informació m'ha costat moltíssim ja que hi han molts videos que volen demostrar que tenen la veritat. Enqaquest video crec que demostra tal i com es el video.

http://www.youtube.com/watch?v=Af9YK-xh0H0&feature=related

Pero aquest vídeo pot ser que també hagi estat retocat així que he fet aquest link:

http://www.youtube.com/watch?v=G2oRXFRl6QE&feature=related

Jo crec que la veritat es difícil de trobar i s'haurien de contrarestar tota la informació possible per tal de saber que es veritat i que es mentida.

NOTICES DE L'ACTUALITAT

Aqui en l'enllaç següent hem posat la noticia de la mort d'Osama Bin Laden per un tiroteig, mentres la CIA intentava capturar-lo.
http://www.elmundo.es/america/2011/05/02/estados_unidos/1304342842.html
La noticia planteja si realment era una estratègia ja plenificada per la CIA on inicialment ja tenien la intenció de matar-lo.
En aquest enllaç podem observar les declaracions de Obama, declaran aquesta mort.
http://www.elpais.com/videos/internacional/Obama/confirma/muerte/Bin/Laden/elpepuint/20110502elpepuint_2/Ves/

La justícia i la legitimitat

La justícia

La justícia és una aplicació de la moral en el camp del dret i la política. Tots dos s’han guiat per la justícia, que els ha atorgat legitimitat moral. Són diverses les concepcions de justícia que s’apliquen en el dret i la política: com a igualtat, com a llibertat, en relació amb la seguretat jurídica o segons l’expressió de “donar a cadascú el que és seu”.

El comportament polític just consisteix a tractar a cada persona d’acord amb els seus drets.

La justícia com a igualtat

Aquesta concepció de la justícia com a igualtat fa referència a la igualtat davant la llei.

La justícia com a llibertat

La llibertat va passar a ser considerat com un dret natural, inalienable i propi de l’ésser humà pel fet de ser-ho.

La llibertat no tan sols ha de garantir, sinó que cal procurar les condicions adequades per al seu desenvolupament.

La justícia i la seguretat jurídica

La seguretat jurídica és la certesa que ofereix el dret del fet que alguns valors, llibertats i actuacions seran complets i estaran garantits per la llei.

Forma de legitimació del poder polític

La nostra forma de legitimitat està basat amb legitimitat legal.

Legitimitat consisteix a trobar la validesa de les lleis, i en la seva justícia racional. Un poder és legítim quan s'exerceix d'acord amb la legalitat o el dret vigent, que el seu torn dota d'autoritat algunes persones, per tal que les facin complir.

Aquesta forma de legitimació és la que caracteritza el poder polític modern. El poder de manar i de ser obeït s'exerceix aquí d'una manera abstracta i impersonal, en virtut d'unes regles prèviament establerts: les normes que integren el dret vigent en un estat. Aquest dret ha estat creat i promulgat positivament, és a dir, és fruit de convencions humanes, i no del resultat de la revelació o de costums ancestrals.

Per tant, el poder de l'autoritat no es basa en la tradició, ni essencialment en el prestigi personal, sinó que es confereix fonamentalment d'acord amb algunes regles i procediments.

Educació

El nostre país respaldarà i posarà molta importància en l’educació. Volem una societat de gent culta que pugui aportar avenços reals per a la societat.

Tota la educació serà gratuïta però es pagarà amb els impostos.

Fins els 16 any serà obligatori anar a l’escola. Despés serà voluntari però es conscieciaran als nens de que anar a la universitat es lo millor que poden fer.

Procurarem donar moltes beques per a la gent que tingui menys recursos econòmics i així puguin tenir la oportunitat d’estudiar.En la primaria no es repetirà de curs ja que aixó nomès afectaria a l’alumne d’una forma poc positiva aixó implicaria separar-lo dels seus amics i els alumnes no es valoraran per els conceptes sinó per les habilitats que tingui.
En la secundària, en el cas de que un alumne tingui moltissims problemes per passar de curs es parlarà amb ell per si creu que ha de repetir de curs.Els professors en totes les escoles hauran de saber una mica de psicologia per poder atendre i comprendre als alumnes. En totes les escoles hi hauran AMPA de pares que demanaràn i exigiran necessitas que creguin que en la seva escola faltin.

Activitat 5 La constitució

El nostre país, és un país centralitzat governat constitucionalment com una sola unitat, és a dir, un país unitari.

El nostre país com estarà governat per una democràcia estarà dividit en diferents poders:

- Poder legislatiu: és un tipus d'assemblea deliberativa amb el poder de crear i aprovar lleis.

- Poder executiu: és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar la llei, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

- Poder judicial: està constituït pels jutges o magistrats. La funció principal del poder judicial és resoldre les disputes legals, i a alguns països, té la responsabilitat de donar la interpretació oficial de les lleis o la constitució.

Els articles mes importants que seran en el nostre país estaran basats en la declaració dels drets humans, creat per les Nacions Unides, i per el dret dels humans:

1. Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, deuen comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
2. Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en esta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
3. Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona.
4. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra la desocupació.
5. Tota persona té dret a l'educació. L'educació deu ser gratuïta, al menys en allò concernent a la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. La instrucció tècnica i professional haurà de ser generalitzada; l'accés als estudis superiors serà igual per a tots, en funció dels mèrits respectius.
6. Tota persona té dret al descans, a la fruïció del temps lliure, a una limitació raonable de la duració del treball i a vacances periòdiques pagades.
7. Tota persona té dret a la propietat, individual i col·lectivament.
8. Tots són iguals davant la llei i tenen, sense distinció, dret a igual protecció de la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra tota discriminació que infrinja esta Declaració i contra tota provocació a tal discriminació.
9. Ningú no serà sotmès a esclavitud ni a servitud; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus estan prohibits en totes les seves formes.
10. Tota persona té deures respecte a la comunitat atès que sols en ella pot desenrotllar lliure i plenament la seva personalitat.

Aquests seran els articles mes importants del nostre país en el que no volem que hi hagi caos.

Les utopies

Les utopies

Una utopia significa una forma de viure que es considera valuosa i desitjable, però que no existeix en lloc, bàsicament perquè no estem acostumats, i no crec que ho estiguem mai a fer les coses pels altres sense esperar res a canvi.

Les utopies socials el que pretenen és

donar un sentit a la vida i una felicitat a les persones mitjançant la creació d’un món millor perfecte més just. Del món que ja tenim.

El que pretenen és fer una transformació d

el valor de les persones i de la societat, per tant d’assolir un sistema i un món utòpic, ideal.

Thomas More era un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traducto

r, canceller d'Enric VIII, professor

de lleis, jutge de negocis civils i advocat.Del segle XVI

Va escriure un llibre moltimportant anomenat Utopia, on feia una crítica de la societat anglesa de la època.

En el llebre denunciava - la pobresa de bona part de la població.

-Censura de laconcentració del poder i de l’expansió estatal, que són causa de guerres.

-Proposa un model d’organització social que s’inspira en les societats aborígens acabades dedescobrir i en alguns aspectes de La República de Plató:

§ És una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant.

§ El treball és obligatori per a tothom.

§ L’educació és universal.

§ No hi ha propietat privada ni diners. § Els càrrecs sónper elecció.

Funcions de les utopies:

Funció orientadora/heurística: al fer una descripció d’una societat perfecte i imaginaria, hi ha persones que veuen viables i possibles, algunes reformes de la societat per millorar-la i apropar-la més a aquesta idea ideal.

Funció valorativa/pràctica: sovint amb una utopia,la societat es sent identificada amb aquesta i fan de la utopia, un valor propi que defensen.

Funció crítica: al comprar el model d’estat que hi ha amb un d’utòpic,estem fen indirectament una crítica d’aquesta societat. On es veuen reflectits les mancances de la societat, com la falta de dret, i una bona justícia.

Funció d’esperança: el fet de poder imaginar un model millor de vida, ens fa sentir-nos millors i amb la possibilitatde tirar endavant .

Crisis de les utopies

1Una primera resposta, ja proposada per I. Berlin fa temps és que les utopies són estàtiques, mentre que la societat real és dinàmica. Per tant una Utopia, com tots els plantejaments basats en llibres sagrats, difícilment pot subsistir quan els fets canvien i més aviat constitueixen un fre a la llibertat perquè impedeixen pensar sota condicions noves i diferents. En definitiva, una utopia constitueix un límit a la llibertat.

2Una altra possibilitat és que les utopies avui siguin ja impensables perquè el component utòpic s’ha fet massa "normal" o fins i tot es pot considerar ja realitzat. Vivim en una societat de canvi tecnològic i de racionalitat tècnica, que creu possible construir amb mitjans tecnològics tot allò que hom desitgi

3La utopia, a més, és organicistai comunitària considera la societat com una totalitat i no s’adona que en un societat hi ha múltiples contradiccions, interessos contraposats, etc. En aquest sentit les utopies acaben esdevenint formes de simplificació excessiva de les relacions humanes

4La utopia, encara, és un fet de la voluntat i gairebé un somni: només pot ser perfecta a condició de continuar essent un somni i no embrutir-se amb la vida quotidiana. D’aquí prové la seva impotència política

antiutopia

S’anomena antiutopia a una utopia de destí o, el que és el mateix, a una profecia històrica de caire pessimista.

No obstant el mal puja

per la medul·la dorsal de la humanitat,

plena de gargalls, sagnosos

com l’escala d’un

dentista...

Vladimr Holan, poesia antiutopia

aquest enllaç us permetrar saber molt més sobre les utopies, es d'on he tret part de la informació

http://www.alcoberro.info/V1/utopies.htm

El nostre país utòpic

El nostre país desitjable utòpicament tindria una forma de govern anarquista, on no hi ha cap tipus d’estat ni cap forma d’autoritat, jerarquia o coerció fiscal.

Les bases del nostre anarquisme serien clarament ben vistes amb la virtut del ciutadà i la noció d’igualtat, on tots som lliures i hem de deia als altres la seva llibertat, ja que tots tenim dignitat i per tant un valor.

No hi haurà cap tipus de exercici de poder, cada esser farà el que cregui convenient per el seu país. La gent treballarà, si vol, per simple plaer o per fer un país millor. No existirà cap tipus de moneda, o objecta amb volar, ja que ens fa ser diferents en una escala econòmica. Simplement tot serà de tots. Si vols una poma aniràs a un pomer o a algú que treballi la terra i la agafaràs.

No hi haurà cap problema d’acceptació amb els immigrants o amb la gen discapacitada perquè cadascú és lliure de fer el que vulgui respectant la dignitat, i la llibertat dels altres.

No hi haurà policia ni cap mètode de repressió ja que tothom sap el que està bé i el que no.

I cadascú serà lliure de creure el que vulgui.

No hi haurà cap dels 9 problemes de la societat, perquè serà una societat perfecte.

Activitat 3 On viuràs?

El nou país serà anomenat Refugee, hi estarà format per moltes ciutats, en les que hi viurem.

És localitza en 41,17⁰ S, 174⁰ E.

En aquest país hi governarà l' individu més qualificat i més ben preparat, i el que s' hagi triat democràticament, a partir del vot ciutadà. En el país la gent treballarà, en el conreu, en la construcció d’ habitatges, en la venda de productes dels tres sectors, principalment del primer sector. Els personatges ilustres seran persones que haguessin aportat idees, avenços, cultura i bàsicament hagin aportat qualsevol cosa positiva per al país.

La tipologia de les vivendes seran de cases de cos fetes de fang i argila i després s’ intentarà evolucionar i millorar amb el cap del temps. En un conjunt de vivendes hi haurà un president de la comunitat que serà informat de qualsevol cosa, sigui problemes en el habitatge com de reformes (...).

Les cases es distribuiran per tot el país, ordenadament i sense complicacions, de tal manera que és pugin fer carreteres.

Ja que tots nosaltres volem el millor per la societat del país, educarem als fills, mitjançant escoles, universitats, guarderies (...) i també és construiran per a la nostra salut, els hospitals.

Aquest serà el lloc on viurem prèviament quan arribem al país, després amb el cap del temps anirem innovant i evolucionat pròsperament, per a un bon país democràtic.

Activitat 4

SISTEMA POLÍTIC (Democràcia)

-En el nostre país en construcció el sistema polític en que ens basarem, és amb una democràcia, que té els seus orígens en les idees lliberals de la il·lustració.

L'actitud del nostre ciutadà exemplar és d'una persona activa amb una actitud de crear un país i millorar-lo fer-lo creixa entre tots

Es motivar la població mitjançant, millores econòmiques els que participin més activament a la creació del nou país.

La intensió del nostre govern és potenciar la participació del ciutadà en la política,

i activament en la construcció de cases, mètodes per aconseguir matèries primeres i tenir una moral comuna; per tal d’aconseguir que el ciutadà senti còmoda satisfet i tingui un sentiment d’estima per el seu nou país que hem aixecat tots.

Les bases del nostre sistema està formades per la societat amb una constitució, on el poble té el poder, i té la possibilitat de participar activament en la política, evidentment com que el poble té el poder, el nostre règim aplica els drets humans valorant que tota persona té un valor per ella mateixa, i no s’ha la pot discriminar.

El poder es dividirà en: - el poder legislatiu (el govern fa les lleis)

- el poder executiu (qui les fa dur a terme i sanciona el seu incompliment, policia)

-Poder judicial (és la justícia té la funció de jutjar els crims)

Al ser una democràcia hi ha una clara separació dels poders.

Dins del sistema clàssic que s'enten per democràcia, nosaltres hem decidit fer un sistema centralitzat, ja que un sistema com el de l’estat espanyol (autonomies) crea un mal estar entre autonomies, ja que hi ha una clara discriminació entre elles, un clar exemple és el boicot que van fer a Catalunya amb el cava català o en general amb tots els seus productes.

Un sistema de federacions, com el de Estats Units , no seria gaire viable, ja que es necessari uns clars acords entre cada federació i l’estat central, cedint així competències, seria una sistema molt complicat

En canvi un sistema centralitzat, no provocant cap discriminació perquè tots els territorials rebrien les mateixes competències, hi per construir un nou país que millor que tothom sigui igual.

Democràcia		Dictadura
Avantatges	Inconvenients	Avantatges	Inconvenients
-Soluciona els problemes fen lleis mitjançant l’acord en el parlament. -No hi ha injustícies ni especulació, ja que el poder està dividit. -Tindria suport internacional, i més desprès del problema pel qual s’ha immigrat.	-Es triga molt més temps en solucionar els conflictes. Han de haver-hi acords. -Es gasta molt de capital fent propaganda dels partits ja que tothom pot participar en política -Tot hi que es una democràcia , poden haver casos de corrupció -Hian moltes despèses en administració	- Els problemes que vol solucionar, els pot solucionar més ràpidament i amb més eficàcia ja que no té cap entrebanc en fer les lleis. - No perd diners, per mantenir l’administració ja que està bastan molt reduida	-Especulació i enriquiment del partit al poder, pel fet de tenir tot el poder. -Discriminació i ignorància de molts dels problemes del ciutadà. -No tindria suport internacional ja que no respecta els drets humans. -Corrupció

El nostre país intentarà solocionar, mitjançant polítiques morals i de participació, alguns problemes morals:

per exemple Els deures amb la comunitat: El nostre país com hem comentat anteriorment, busca un model de ciutadà actiu. Per tant a part de participar amb política a de complir els seus deures i obligacions, i com hem dit anteriorment, els ciutadans que participin més activament amb la construcció i millorà del país rebrà beneficis economics o ajudes.

El tracte amb els estrangers: En el cas de que vinguin nous refugiats a l'illa, per tant estranfgers, primer de tot s'jaurà de comprobar mitjançant probes mèdiques si estan infectats. Passat el control sanitari, ja podràn integrar-se en el nostre nou país, i si l'estranger ve amb una disposició d'integrar-se i fer una nova vida, en principi no ha de haber-hi cap problema, ja que tots els ciutadants que vivim en aquesta illa ja som en part imigrants, i la nostre societat accepta i respecta lo dur que és haver de marxar del lloc on vivies.

En el cas de que no es tractes amb respecta i tolerancia l'imigran, tindriem un problema social. Que hauria se soperar la societat amb nous valors adquirits.

Refugee

Localització

Localització de la illa: 41° 17′S , 174°47′ E. Està limitada per el mar i l'lla del nord està separada per un estret de mar de 22 km.

Te una extensió de 270000 Km2, l'lla es llatga (1600 Km) pero estreta (400Km).

Les parts mes altes de l'llla estan cobertes per grans boscos de arbres nacionalment protejits.

L'lla del nord es menys montanyosa que la illa del sud pero està marcada per el vulcanisme.

La zona volcànica de Taupo es una gran meseta volcànica que actualment està força activa.

El clima de l'illa es força alta entre els 13ºC, i es manté f

orça estble durant tot l'any.

Fauna i flora

L'aïlament de l'lla es la responsable de que la fauna no hagi agut de evolucionar durant els anys ja que no a tingut necessitat i per aixó es poden trobar animals amb característiques molt antigues.

La gran majoria de la zona de l'lla

son prats, i també hi han forçes boscos d'

arbres en perill d'extinció, els kauris. Abans de la arrivada de l'home a l'illa estava gairebé recoberta per bosc

os pero ara queda menys del 35 % del que hi havia llavors.

La introducció d'animals de fora de l'illa va provocar l'extincó de variis especies autoctones. En les aigues del país hi

han gairebé el 50% de especies de tot el món marítim.

Població

La població de l'illa es aproximadament de 4,39 milions de persones. Nova Zelanda es un país principalment urbà, ja que el 75% de la població viu a la ciutat. La esperança de vida de la població es de uns 80 anys, i la població està en un clar augment de vellesa.

Cultura

La cultura de Nova Zelanda està conformada per una fusió entre la cultura maori i la provinent dels descendents dels colons britànics.

La cultura maori, coneguda com maoritanga, el seu estil de vida i concepció del món constitueixen una part canviant i creixent de la vida de Aotearoa. No obstant això, els maoris han adoptat com a propis molts aspectes de la cultura occidental, i un nombre creixent de neozelandesos comparteixen les riqueses de

la patrimoni maori.

La cultur

a pakeha deriva, principalment, dels colons britànics que van arribar a Nova Zelanda durant el segle XIX, tot i que té algunes diferències que s'han anat incrementant al llarg del temps: aquest cultura, a diferència de la britànica,

inclou majors nivells d'igualtat, lluita contra l'intel·lectualisme i diu que la majoria de la gent pot fer la majoria de les coses només si pensen en ella.

Llegenda

"La llegenda explica que els seus avantpassats van arribar en les seves canoes amb suport exterior, probablement cap a l'any 1350. Es diu que van arribar a Nova Zelanda des Hawaiki. Un dia en què Kupe es trobava pescant, un pop gegant va mossegar el seu engreix. Kupe perseguir l'animal que,qua el va aconseguir pescar es va trobar que estava a l'estret que separava l'illa Nord amb l'illa Sud. Va batejar aquesta illa amb el nom de Hokianga nui a Kupe, "Lloc del gran retorn de Kupe", quan va arribar a la seva llar va explicar a tot el món de les meravelles que l'estaven esperant a les dues illes que havia visitat. Després d'algun temps els maorís, am

b una gran flota de canoes, es van disposar a emigrar al nou país. Van seguir les instruccions de navegació de Kupe i, segons explica la llegenda, després d'un heroic i perillós viatge, van arribar a les costes de Nova Zelanda ".