Les utopies
Una utopia significa una forma de viure que es considera valuosa i desitjable, però que no existeix en lloc, bàsicament perquè no estem acostumats, i no crec que ho estiguem mai a fer les coses pels altres sense esperar res a canvi.
Les utopies socials el que pretenen és
donar un sentit a la vida i una felicitat a les persones mitjançant la creació d’un món millor perfecte més just. Del món que ja tenim.
El que pretenen és fer una transformació d
el valor de les persones i de la societat, per tant d’assolir un sistema i un món utòpic, ideal.

Thomas More era un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traducto
r, canceller d'Enric VIII, professor
de lleis, jutge de negocis civils i advocat.Del segle XVI
Va escriure un llibre moltimportant anomenat Utopia, on feia una crítica de la societat anglesa de la època.
En el llebre denunciava - la pobresa de bona part de la població.
-Censura de laconcentració del poder i de l’expansió estatal, que són causa de guerres.
-Proposa un model d’organització social que s’inspira en les societats aborígens acabades dedescobrir i en alguns aspectes de La República de Plató:
§ És una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant.
§ El treball és obligatori per a tothom.
§ L’educació és universal.
§ No hi ha propietat privada ni diners. § Els càrrecs sónper elecció.
Funcions de les utopies:
Funció orientadora/heurística: al fer una descripció d’una societat perfecte i imaginaria, hi ha persones que veuen viables i possibles, algunes reformes de la societat per millorar-la i apropar-la més a aquesta idea ideal.
Funció valorativa/pràctica: sovint amb una utopia,la societat es sent identificada amb aquesta i fan de la utopia, un valor propi que defensen.
Funció crítica: al comprar el model d’estat que hi ha amb un d’utòpic,estem fen indirectament una crítica d’aquesta societat. On es veuen reflectits les mancances de la societat, com la falta de dret, i una bona justícia.
Funció d’esperança: el fet de poder imaginar un model millor de vida, ens fa sentir-nos millors i amb la possibilitatde tirar endavant .
Crisis de les utopies
1Una primera resposta, ja proposada per I. Berlin fa temps és que les utopies són estàtiques, mentre que la societat real és dinàmica. Per tant una Utopia, com tots els plantejaments basats en llibres sagrats, difícilment pot subsistir quan els fets canvien i més aviat constitueixen un fre a la llibertat perquè impedeixen pensar sota condicions noves i diferents. En definitiva, una utopia constitueix un límit a la llibertat.
2Una altra possibilitat és que les utopies avui siguin ja impensables perquè el component utòpic s’ha fet massa "normal" o fins i tot es pot considerar ja realitzat. Vivim en una societat de canvi tecnològic i de racionalitat tècnica, que creu possible construir amb mitjans tecnològics tot allò que hom desitgi
3La utopia, a més, és organicistai comunitària considera la societat com una totalitat i no s’adona que en un societat hi ha múltiples contradiccions, interessos contraposats, etc. En aquest sentit les utopies acaben esdevenint formes de simplificació excessiva de les relacions humanes
4La utopia, encara, és un fet de la voluntat i gairebé un somni: només pot ser perfecta a condició de continuar essent un somni i no embrutir-se amb la vida quotidiana. D’aquí prové la seva impotència política
antiutopia
S’anomena antiutopia a una utopia de destí o, el que és el mateix, a una profecia històrica de caire pessimista.
No obstant el mal puja
per la medul·la dorsal de la humanitat,
plena de gargalls, sagnosos
com l’escala d’un
dentista...
Vladimr Holan, poesia antiutopia

aquest enllaç us permetrar saber molt més sobre les utopies, es d'on he tret part de la informació
http://www.alcoberro.info/V1/utopies.htm
El nostre país utòpic
El nostre país desitjable utòpicament tindria una forma de govern anarquista, on no hi ha cap tipus d’estat ni cap forma d’autoritat, jerarquia o coerció fiscal.
Les bases del nostre anarquisme serien clarament ben vistes amb la virtut del ciutadà i la noció d’igualtat, on tots som lliures i hem de deia als altres la seva llibertat, ja que tots tenim dignitat i per tant un valor.
No hi haurà cap tipus de exercici de poder, cada esser farà el que cregui convenient per el seu país. La gent treballarà, si vol, per simple plaer o per fer un país millor. No existirà cap tipus de moneda, o objecta amb volar, ja que ens fa ser diferents en una escala econòmica. Simplement tot serà de tots. Si vols una poma aniràs a un pomer o a algú que treballi la terra i la agafaràs.
No hi haurà cap problema d’acceptació amb els immigrants o amb la gen discapacitada perquè cadascú és lliure de fer el que vulgui respectant la dignitat, i la llibertat dels altres.
No hi haurà policia ni cap mètode de repressió ja que tothom sap el que està bé i el que no.
I cadascú serà lliure de creure el que vulgui.
No hi haurà cap dels 9 problemes de la societat, perquè serà una societat perfecte.