dimecres, 16 de març del 2011

La justícia i la legitimitat



La justícia

La justícia és una aplicació de la moral en el camp del dret i la política. Tots dos s’han guiat per la justícia, que els ha atorgat legitimitat moral. Són diverses les concepcions de justícia que s’apliquen en el dret i la política: com a igualtat, com a llibertat, en relació amb la seguretat jurídica o segons l’expressió de “donar a cadascú el que és seu”.

El comportament polític just consisteix a tractar a cada persona d’acord amb els seus drets.


La justícia com a igualtat


Aquesta concepció de la justícia com a igualtat fa referència a la igualtat davant la llei.


La justícia com a llibertat


La llibertat va passar a ser considerat com un dret natural, inalienable i propi de l’ésser humà pel fet de ser-ho.


La llibertat no tan sols ha de garantir, sinó que cal procurar les condicions adequades per al seu desenvolupament.


La justícia i la seguretat jurídica


La seguretat jurídica és la certesa que ofereix el dret del fet que alguns valors, llibertats i actuacions seran complets i estaran garantits per la llei.


Forma de legitimació del poder polític


La nostra forma de legitimitat està basat amb legitimitat legal.


Legitimitat consisteix a trobar la validesa de les lleis, i en la seva justícia racional. Un poder és legítim quan s'exerceix d'acord amb la legalitat o el dret vigent, que el seu torn dota d'autoritat algunes persones, per tal que les facin complir.

Aquesta forma de legitimació és la que caracteritza el poder polític modern. El poder de manar i de ser obeït s'exerceix aquí d'una manera abstracta i impersonal, en virtut d'unes regles prèviament establerts: les normes que integren el dret vigent en un estat. Aquest dret ha estat creat i promulgat positivament, és a dir, és fruit de convencions humanes, i no del resultat de la revelació o de costums ancestrals.


Per tant, el poder de l'autoritat no es basa en la tradició, ni essencialment en el prestigi personal, sinó que es confereix fonamentalment d'acord amb algunes regles i procediments.

Educació



El nostre país respaldarà i posarà molta importància en l’educació. Volem una societat de gent culta que pugui aportar avenços reals per a la societat.


Tota la educació serà gratuïta però es pagarà amb els impostos.


Fins els 16 any serà obligatori anar a l’escola. Despés serà voluntari però es conscieciaran als nens de que anar a la universitat es lo millor que poden fer.


Procurarem donar moltes beques per a la gent que tingui menys recursos econòmics i així puguin tenir la oportunitat d’estudiar.En la primaria no es repetirà de curs ja que aixó nomès afectaria a l’alumne d’una forma poc positiva aixó implicaria separar-lo dels seus amics i els alumnes no es valoraran per els conceptes sinó per les habilitats que tingui.
En la secundària, en el cas de que un alumne tingui moltissims problemes per passar de curs es parlarà amb ell per si creu que ha de repetir de curs.Els professors en totes les escoles hauran de saber una mica de psicologia per poder atendre i comprendre als alumnes. En totes les escoles hi hauran AMPA de pares que demanaràn i exigiran necessitas que creguin que en la seva escola faltin.


diumenge, 13 de març del 2011

Activitat 5 La constitució

El nostre país, és un país centralitzat governat constitucionalment com una sola unitat, és a dir, un país unitari.

El nostre país com estarà governat per una democràcia estarà dividit en diferents poders:

- Poder legislatiu: és un tipus d'assemblea deliberativa amb el poder de crear i aprovar lleis.

- Poder executiu: és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar la llei, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

- Poder judicial: està constituït pels jutges o magistrats. La funció principal del poder judicial és resoldre les disputes legals, i a alguns països, té la responsabilitat de donar la interpretació oficial de les lleis o la constitució.

Els articles mes importants que seran en el nostre país estaran basats en la declaració dels drets humans, creat per les Nacions Unides, i per el dret dels humans:

  1. Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, deuen comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
  2. Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en esta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
  3. Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona.
  4. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra la desocupació.
  5. Tota persona té dret a l'educació. L'educació deu ser gratuïta, al menys en allò concernent a la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. La instrucció tècnica i professional haurà de ser generalitzada; l'accés als estudis superiors serà igual per a tots, en funció dels mèrits respectius.
  6. Tota persona té dret al descans, a la fruïció del temps lliure, a una limitació raonable de la duració del treball i a vacances periòdiques pagades.
  7. Tota persona té dret a la propietat, individual i col·lectivament.
  8. Tots són iguals davant la llei i tenen, sense distinció, dret a igual protecció de la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra tota discriminació que infrinja esta Declaració i contra tota provocació a tal discriminació.
  9. Ningú no serà sotmès a esclavitud ni a servitud; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus estan prohibits en totes les seves formes.
  10. Tota persona té deures respecte a la comunitat atès que sols en ella pot desenrotllar lliure i plenament la seva personalitat.

Aquests seran els articles mes importants del nostre país en el que no volem que hi hagi caos.

Les utopies




Les utopies

Una utopia significa una forma de viure que es considera valuosa i desitjable, però que no existeix en lloc, bàsicament perquè no estem acostumats, i no crec que ho estiguem mai a fer les coses pels altres sense esperar res a canvi.

Les utopies socials el que pretenen és

donar un sentit a la vida i una felicitat a les persones mitjançant la creació d’un món millor perfecte més just. Del món que ja tenim.

El que pretenen és fer una transformació d

el valor de les persones i de la societat, per tant d’assolir un sistema i un món utòpic, ideal.


Thomas More era un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traducto

r, canceller d'Enric VIII, professor

de lleis, jutge de negocis civils i advocat.Del segle XVI

Va escriure un llibre moltimportant anomenat Utopia, on feia una crítica de la societat anglesa de la època.

En el llebre denunciava - la pobresa de bona part de la població.

-Censura de laconcentració del poder i de l’expansió estatal, que són causa de guerres.

-Proposa un model d’organització social que s’inspira en les societats aborígens acabades dedescobrir i en alguns aspectes de La República de Plató:

§ És una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant.

§ El treball és obligatori per a tothom.

§ L’educació és universal.

§ No hi ha propietat privada ni diners. § Els càrrecs sónper elecció.


Funcions de les utopies:

Funció orientadora/heurística: al fer una descripció d’una societat perfecte i imaginaria, hi ha persones que veuen viables i possibles, algunes reformes de la societat per millorar-la i apropar-la més a aquesta idea ideal.

Funció valorativa/pràctica: sovint amb una utopia,la societat es sent identificada amb aquesta i fan de la utopia, un valor propi que defensen.

Funció crítica: al comprar el model d’estat que hi ha amb un d’utòpic,estem fen indirectament una crítica d’aquesta societat. On es veuen reflectits les mancances de la societat, com la falta de dret, i una bona justícia.

Funció d’esperança: el fet de poder imaginar un model millor de vida, ens fa sentir-nos millors i amb la possibilitatde tirar endavant .

Crisis de les utopies

1Una primera resposta, ja proposada per I. Berlin fa temps és que les utopies són estàtiques, mentre que la societat real és dinàmica. Per tant una Utopia, com tots els plantejaments basats en llibres sagrats, difícilment pot subsistir quan els fets canvien i més aviat constitueixen un fre a la llibertat perquè impedeixen pensar sota condicions noves i diferents. En definitiva, una utopia constitueix un límit a la llibertat.

2Una altra possibilitat és que les utopies avui siguin ja impensables perquè el component utòpic s’ha fet massa "normal" o fins i tot es pot considerar ja realitzat. Vivim en una societat de canvi tecnològic i de racionalitat tècnica, que creu possible construir amb mitjans tecnològics tot allò que hom desitgi

3La utopia, a més, és organicistai comunitària considera la societat com una totalitat i no s’adona que en un societat hi ha múltiples contradiccions, interessos contraposats, etc. En aquest sentit les utopies acaben esdevenint formes de simplificació excessiva de les relacions humanes

4La utopia, encara, és un fet de la voluntat i gairebé un somni: només pot ser perfecta a condició de continuar essent un somni i no embrutir-se amb la vida quotidiana. D’aquí prové la seva impotència política

antiutopia

S’anomena antiutopia a una utopia de destí o, el que és el mateix, a una profecia històrica de caire pessimista.

No obstant el mal puja

per la medul·la dorsal de la humanitat,

plena de gargalls, sagnosos

com l’escala d’un

dentista...

Vladimr Holan, poesia antiutopia

aquest enllaç us permetrar saber molt més sobre les utopies, es d'on he tret part de la informació

http://www.alcoberro.info/V1/utopies.htm

El nostre país utòpic

El nostre país desitjable utòpicament tindria una forma de govern anarquista, on no hi ha cap tipus d’estat ni cap forma d’autoritat, jerarquia o coerció fiscal.

Les bases del nostre anarquisme serien clarament ben vistes amb la virtut del ciutadà i la noció d’igualtat, on tots som lliures i hem de deia als altres la seva llibertat, ja que tots tenim dignitat i per tant un valor.

No hi haurà cap tipus de exercici de poder, cada esser farà el que cregui convenient per el seu país. La gent treballarà, si vol, per simple plaer o per fer un país millor. No existirà cap tipus de moneda, o objecta amb volar, ja que ens fa ser diferents en una escala econòmica. Simplement tot serà de tots. Si vols una poma aniràs a un pomer o a algú que treballi la terra i la agafaràs.

No hi haurà cap problema d’acceptació amb els immigrants o amb la gen discapacitada perquè cadascú és lliure de fer el que vulgui respectant la dignitat, i la llibertat dels altres.

No hi haurà policia ni cap mètode de repressió ja que tothom sap el que està bé i el que no.

I cadascú serà lliure de creure el que vulgui.

No hi haurà cap dels 9 problemes de la societat, perquè serà una societat perfecte.